MEDIA DIGEST

-

La 12 Visual - Observatori de Vídeo No Identificat  - OVNI

3a MVI - Mostra de Vídeo Independent

La tercera edició del la MVI (Mostra de Vídeo Independent) representa la consolidació d’aquest projecte, no necessàriament en el sentit de permanència i continuïtat, sinó per haver aconseguit la majoria d’objectius que ens havíem proposat des del seu inici, allunyant-la radicalment de qualsevol rol de festival o fira videogràfica. Creiem que sobretot era important aconseguir remunerar la totalitat de treballs que s’hi exhibissin, reconeixent així el paper central dels autors, fet incomprensiblement oblidat massa sovint; mantenir el caràcter independent d’aquest projecte, (i en aquest sentit agrair sincerament la racionalitat d’un centre públic com el CCCB, que acull projectes absolutament independents); realitzar una mostra que sigui oberta en la seva convocatòria, que relacioni autors de procedències i trajectòries diverses, atenent únicament criteris de qualitat i radicalitat de continguts. Oberta també a la col·laboració de diferents programadors, però mantenint en tots dos casos l’aposta per una perspectiva concreta respecte el vídeo de creació i a la necessitat / realitat d’un discurs audiovisual independent.

Aquesta aposta ens ha portat a tractar en aquesta edició dos temes claus que sovint s’entrecreuen: Identitat i Mass Media. Un concepte d’identitat marcat no només per la relació contextual amb els altres i amb el mitja, sinó també per l’experiència interior, allò intransferible de la nostra deriva individual, en un context en el qual el que és real s’ha desplaçat fins incloure els Media i l’experiència vital de la tecnologia quotidiana. Com prolongacions lliures que subratllen o contradiuen els continguts centrals de la Mostra hem convidat una sèrie de programadors independents: Rick Prelinger, amb el cicle The Rainbows is Yours -An all-color celebretion of consumption, en el que demostra la urgència d’una arqueologia dels Media; Arjon Dunnewind, de Kabe-Ikunst Impakt, una televisió per cable; Eugeni Bonet amb Desmuntatge bis, una micro prolongació del seu programa anterior del mateix títol, un cicle projectat en diversos centres d’Espanya i incomprensiblement inèdit a la nostra ciutat. Els continguts i el teixit de les diferents obres que configuren aquesta mostra plantegen també una altra de les qüestions - paradoxa de la creació audiovisual contemporània: allò que alguns anomenen “risky copyright situation”, derivada del fet que un bon nombre de creadors considerin la totalitat del estoc audiovisual com una realitat a partir de la qual elaborar les seves obres, topant frontalment amb una legislació que, avui, faria legalment impossible algunes de les obres d’art més significatives d’aquest segle, a l’igualar un projecte individual de creació amb les activitats d’imatge d’una megacorporació.

En aquesta edició de la MVI introduïm dos programes, Zona Oberta de Xavi Hurtado i Floppy Forever de Miquel Jordà. Totes dues elaborades a partir d’obres realitzades en suport digital: interactius, Quick Times, etc... i que es podran consultar en diversos ordinadors. Unes seccions que ara presentem amb un caràcter de prototipus i que en les pròximes edicions estaran vertebrades amb la resta de la Mostra, atenent a la realitat cada vegada més hibrida de la creació audiovisual.

Finalment, esmentar la projecció contínua, en loop, de Portrait, una peça de Muntadas. Una cinta que sense esperar-ho ha adquirit un caràcter emblemàtic a l’evocar l’eix identitat - rol - media que forma aquesta MVI.

THE RAINBOW IS YOURS. Una celebració colorista del consum dels Arxius Prelinger.

Per molt desconcertants que ens puguin resultar els “fabulosos anys cinquanta”, els seus articles, els seus dissenys i la seva estètica continuen entre nosaltres. Crec que el període que anomenem anys cinquanta, comença en realitat cap a la fi dels anys quaranta, coincidint amb el boom econòmic de postguerra, per acabar amb la New York World’s Fair el 1964, l’última celebració nacional de mercaderies i del desig. Durant els anys cinquanta, la pressió per incitar al consum es va exercir gràcies a intensos projectes de disseny, quan la fantasia i l’aventura semblaven estar directament relacionades amb els anuncis i els productes de consum, i quan un brillant colorista i atractiu horitzó mediàtic va aconseguir desviar l’atenció popular de les discriminacions de classe i de raça, del deteriorament de les ciutats i de les amenaces de l’era nuclear. Aquest programa a tot color celebra la pura teatralitat del disseny americà -el matrimoni amb l’estil, el futurisme, la conveniència i la fantasia-. Aquestes pel·lícules, “Popluxe”, pretenen crear necessitat, sense cap prejudici, on realment no existeix cap necessitat, utilitzant el mateix joc de la realitat i dels rols de gènere dels musicals de Hollywood que emulen. Quan semblava que els negocis de les famílies nuclears americanes no feien sinó fabricar nenes i més nens, les creacions fílmiques es van tornar més artístiques; de vegades mostrant parelles quasi bohèmies la feina de les quals, si és que es veia, era lleugera i sempre ben vestits. De fet, els productes destinats al consum massiu, mai no s’han envoltat de tanta aura de misteri com aleshores. Aquesta època tan complexa ens ha deixat molts articles que continuen omplint els mercats ambulants i de compra i venda. Però alguns dels documents més autèntics del consumisme i del disseny no han estat suficientment accessibles fins ara. Com part dels anuncis i de les campanyes de màrketing, les empreses americanes més importants realitzaven milers de pel·lícules cada any. Algunes, destinades als grans consumidors, van ser emeses per televisió i projectades a les escoles, en els concesionaris d’automòbils o en les reunions d’algun club o associació. D’altres, van ser exhibides davant els propis treballadors, venedors o managers. Aquestes pel·lícules estan entre les creacions més entretingudes dels anys cinquanta i ens ajuden a recordar la manera de pensar extingida dels seus contemporanis. Espero que el que ara les fa entretingudes -la fantasia, la irrealitat i la celebració del consum a cegues que van professar- ens aplaqui ara a nosaltres la nostàlgia i en certa manera, ens mantingui allunyats de somnis impossibles de viatges en el temps.

Rick Prelinger és el propietari dels Prelinger Archives, una col·lecció de 33.000 pel·lícules educatives, industrials i publicitàries a Nova York. La seva sèrie de 12 CD-ROMs, Our Secret Century serà publicada per The Voyager Company a primers d’octubre i estarà a disposició del públic a la 3MVI.

DESMUNTATGE bis. Un programa d’Eugeni Bonet.

"DESMUNTATGE implica generalment muntatge (o remuntatge, collage, edició, apropiació, reciclatge...) i comporta a més desviament, desconstrucció, desbaratament, despossessió i tota altra mena de desarticulació d’un material audiovisual preexistent i aliè, a contrapel del sentit, ús i propòsit que tenia originalment. Aquest programa és com una petita prolongació d’una mostra que vaig preparar el 1993. DESMOMTAJE: film vídeo / apropiación, reciclaje, produïda per l’IVAM i que, a més de València, també es va exhibir a Madrid, Donostia, A Coruña i al World Wide Video Festival de La Haia. En ser convidat a aportar a la 3MVI aquesta secció, aquest “bis”, he volgut actualitzar aquell cicle anterior amb algunes peces noves, tot i que també incloent, nogensmenys, altres obres que segueixo considerant “cabdals”. I he desglossat el programa en dues parts que es remeten a dues de les fonts o dolls audiovisuals més sovintment emprades en l’activitat desmuntadora, tot proposant un assortit de realimentacions i abduccions basades en la varietat -o, segons com es miri, uniformitat- de les ofertes, productes, gèneres, formats de la TV i el cinema. Un assortit que queda ampliat en altres seccions d’aquesta 3MVI, amb altres diversos desmuntatges".

KABELKUNST. Un programa d’Arjon Dunnewind.

Zen Digital, Himnes d’Angoixa, Elvis a l’Infern, Le Chien Andalou 65 anys després, Lliçons d’Ortogràfia amb Man Ray, Lliçons Comunistes de Conduir i Mares Joves desitjant ser una altra cosa. Kabelkunst ha vist i mostrat tot això. Kabelkunst és un programa mensual dedicat al vídeo art i al cinema experimental, i és transmès per la xarxa de cable d’Utrecht. El programa està estretament connectat amb el festival IMPAKT. Des d’octubre de 1993 fins el juny de 1995 Kabelkunst ha format part de la programació regular de la companyia local de televisió. Des de novembre de 1995 aquest programa havia d’estar inclòs en l’anomenat Open Chanel, però...

FLOPPY FOREVER. Minitreballs en Quick Time, AVI, i autoexecutables. Un programa de Miquel Jordà.

Volem fer un homenatge a l’obsolet disquette, i demostrar que fins i tot en un medi tan limitat i oblidat es podien expressar idees i transmetre missatges que poden ser tan interessants i impactants com els realitzats amb els altres mitjans més extensos. Aquesta secció inclou dues categories:

-Vídeo digital; Vídeos en format Quick Timek (MOV), o Vídeo per a Windows (AVI).

-Aplicacions autoexcusables. Fitxers de contingut creatiu (interactius o d’un altre tipus), realitzats amb programes com Macromedia Director, Adobe Acrobat, llenguatges de programació o semblants.

ZONA OBERTA. Un programa de Xavi Hurtado.

Zona Oberta  és una recopilació de treballs procedents de Nova York i d’altres àrees dels EUA. S’articula en dos blocs. El primer presenta una selecció de treballs interactius en els quals és determinant el joc d’exploració de la informació com experiència. El segon bloc reuneix fitxers en format Quick Time, AVI o semblants, realitzats per autors procedents del vídeo i del cinema.

Programació temàtica

Hall i Auditori. Projeccions simultànies.

17h - 23h

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre 5. 08001 Barcelona
+34 93 3064100