Arxius de l'Observatori 2015

Arxius de l'Observatori 2015



Arxius de l’Observatori 2015


7  de Març 2015 19:00h

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona- Hall
Montalegre 5. 08001 Barcelona.

+34 93 3064100 / www.desorg.org / www.cccb.org

Entrada lliure.

OVNI presenta l'obertura pública de la intranet dels Arxius de l' Observatori, fundats el 1993. Amb motiu de la qual projectarem un programa de vídeos que dibuixa els dos extrems de tensió d'aquest projecte, entre la crítica social i la recerca interior: Concerning Violence de Göran Hugo Olsson amb textos de Frantz Fanon, Le Grand Jihad de Vincent Moon, un ritual al voltant del Record, i Le Jour a Vaincu la Nuit de Jean-Gabriel Périot, al voltant dels somnis.



Intranet Arxius OVNI.


OVNI presenta l’obertura pública de la Intranet dels Arxius de l' Observatori, fundats l’any 1993, al CCCB. El col·lectiu que forma OVNI pensem que la creació audiovisual (video art, documental i arqueologia mediàtica), no és només un discurs, creatiu, innovador o estètic,... sinó la forma més contemporània y popular de reflexió sobre la cultura i societat actuals.

Un pensament visual col·lectiu que reflecteix realitats socials i íntimes, poètiques i polítiques, ... que flueix sense dificultats de la realitat a la ficció... I que per la seva especificitat és tant un dispositiu de construcció d'imaginaris com una eina de deconstrucció.


Guy Debord a “La societat de l'espectacle” afirmava que quan la realitat és capturada i convertida en meres imatges, les simples imatges es converteixen en realitat, un mecanisme que consolidaria el nucli irreal de la nostra realitat. La qual cosa ens fa pensar, com a contrapunt, que allò que està en joc en la creació i difusió d'imatges és la realitat mateixa. D'això es desprèn la necessitat d'aprofundir en un discurs audiovisual independent; independent de la lògica de l'encàrrec, independent en l'elecció del tema i el seu enfocament, i sobretot de les normes i gramàtiques prefabricades per la indústria audiovisual i els seus criteris de consum i producció. Això comporta una reivindicació diferencial de la percepció de la realitat. Enfront dels mecanismes de clonació i monoforma (Peter Watkins) assistim a una constel·lació, un rizoma de mirades úniques en què se superposen coincidències i disparitats que no exclouen la contradicció, sinó que per contra la valoren com a presència de la realitat en la imatge.


Afortunadament la mateixa lògica de mercat que ha inundat el paisatge d'imatges banals i de dispositius de captura, edició i difusió d'imatges, ha possibilitat també la democratització pel que fa a l'accés als mitjans de producció vídeo i ha trencat l'oligopoli audiovisual, restant importància als grans canals mainstream. Ara bé, cal utilitzar aquesta possibilitat oberta per un temps que podria ser més limitat del que pensem. Cal anar més enllà d'aquesta boira d'imatges compulsives que inunden les xarxes, per foradar el vel d'imatges mediàtiques, la pel·lícula màster que pretén reduir la realitat a un ordre representatiu, i els individus a uns quants estereotips.


Aquest procés de dissidència i resistència audiovisual ha estat i és fonamental en aquests moments.. El mirall de la representació s'ha trencat en milers de fragments; bocins que reflecteixen i alhora són en si mateixos talls de profunditat d'aquestes realitats.


De sobte accedim a un rizoma (Deleuze_Guattari) complex de relats, que reflecteixen la realitat plural. Un discurs on els principals valors són la heterogeneïtat, la contradicció, i la subjectivitat. Per si sol un revulsiu a la clonació i repetició dels mass media corporatius. Des d'aquest rizoma de visions diverses, allò que els mass media presenten com a realitats objectives queda deconstruït i apareix com a imaginari subjectiu del discurs dominant.


Podríem dir que som davant d'un conflicte d'imaginaris. D'una banda, una omnipresent i fantàstica màquina de producció i difusió d'imatges i missatges pre-fabricats, que com qualsevol altre producte de consum, dibuixa un espectre de versions a partir d'un mateix patró bàsic: obtenir un benefici màxim i assegurar la seva continuïtat. De l'altre, una mena de patchwork artesanal fet de trossos d'experiències personals o col·lectives, un patchwork ple de esquinçalls i vida.


Fragment de l'article-entrevista a OVNI realitzat per la revista:


Intertartive [a platform for contemporary art and thought]. Herman Bashiron

 http://interartive.org/2011/04/ovni/


“ En una època en què el món de l’espectacle– sovint confós amb el de la cultura– s’ha convertit en un model de vida, on ficció i realitat es fonen en una solució única, on la solidesa física i mental es dissolen en un flux continu d’imatges i aparences, aquí, en aquesta intricada i complexa mutació de la realitat, la feina del grup OVNI es presenta con un antídot als verins de la comunicació i de la informació contemporània. Una “Zona Autònoma Temporal” – com diria el mateix Hakim Bey, col·laborador d’ una de les edicions d’OVNI - que presenta des de ja fa 20 anys, en els espais del CCCB de Barcelona i altres, un intens programa de vídeoart, documental independent i arqueologia del mass media. El profund treball de recerca realitzat per OVNI demostra amb gran evidencia fins a quin punt les produccions audiovisuals independents estan aconseguint cada cop més visibilitat i un major reconeixement internacional, i com al mateix temps constitueixen uns dispositius altament crítics envers la cultura i la societat contemporània”.



El Arxius en intranet.


La presentació d'aquesta intranet dels Arxius OVNI al CCCB posa en lliure accés públic aproximadament uns 2000 treballs audiovisuals; és a dir la totalitat dels seus fons. Volum d’obres que continuarem ampliant amb noves incorporacions, com ara els treballs que projectem en aquesta ocasió.



Els Arxius de l’Observatori: una eina.


Els darrers anys ens han obligat a fer una reflexió interna sobre el nostre projecte, això ens ha portat també a observar amb detall les característiques i funcionalitats reals d'altres projectes paral·lels: com funcionen i com són utilitzats.


És bàsic reflexionar en profunditat sobre què són uns Arxius i el valor que tenen. Més que mai en aquests moments, on en la darrera dècada s'han creat compulsivament una gran quantitat d'Arxius que responen bàsicament a criteris acumulatius, ja sigui acumulatius de sentits ja creats i dominants (“qui és qui” en una determinada escena audiovisual ) o bé merament acumulatius-quantitatius. En contrast els arxius OVNI són el resultat d’una particular reflexió sobre el seguit de temes que han resultat clau en les darreres dècades, una reflexió que alhora s'ha entrellaçat amb les pròpies obres incorporades, en una mena de metarecerca. Per dir-ho d'alguna manera es tracta d’ arxius amb tesi. Que sovint han anat a contracorrent del pensament i les modes dominants.


En paral·lel la idea dels arxius consultables però aïllats i fòssils té un valor molt limitat. Allò que realment dóna valor a uns Arxius és la seva capacitat de ser llegits, de crear sentits, de proposar lectures transversals i creuaments. El caràcter públic de la seva consulta permet això, però no ho assegura ni ho facilita. És des del coneixement que han generat els Arxius, però sobretot del coneixement que s'ha generat a partir d’ ells que se’n pot treure el màxim profit: organitzant amb ells tallers, lectures, debats i programacions específiques... Aquest és el projecte en què estem treballant, la presentació d'aquesta intranet n’és només el primer pas.