“Estàs cec, tot allò que veus és pura imatge.”(1)

OVNI des_Realitat vol reflexionar sobre els diferents fenòmens de crítica de la realitat, les seves repercussions i els horitzons que il·luminen o recorden.

Experiències i tradicions molt heterogènies qüestionen radicalment no només el concepte de realitat, sinó l’experiència mateixa del real.

Alguns dels qüestionaments més radicals provenen de la cultura de la imatge. D’una banda: “Allà on el món real es transforma en simples imatges, les simples imatges es converteixen en éssers reals.”(2). O bé dels dispositius de simulació: quan l l’original ja no és res més que una còpia entre d’altres, i no sempre la més versemblant. O la condensació extrema dels anteriors a partir de la tecnologia digital: videojocs, imatge virtual, realitat expandida, aplicada a camps tan diversos com l’oci, l’entrenament militar, la comunicació, els processos industrials, les relacions personals, l’administració del plaer… esdevenint l’hàbitat psíquic i emotiu de bona part de la població.

Hi ha també un qüestionament de la realitat de caràcter directament polític: constatació de l’expansió d’una realitat dominant que amenaça el teixit d’altres realitats, que amenaça d’esborrar sabers, paisatges, persones, maneres de viure, afectes… Com si mil biblioteques d’Alexandria, encara inscrites en la vida quotidiana de les persones, en els seus afers, en els seus indrets, tornessin a cremar de nou. Com si en un termini de temps, potser molt breu, només ens quedés, amb sort, llegir les seves tristes cendres catalogades per experts. Aquesta expansió d’una realitat dominant no ha conegut una intensitat i una extensió similar a la del capitalisme global, ni en conseqüència una resistència ni un rebuig similar. “Només el rebuig total de la realitat ens la mostra en la seva realitat, ens la mostra en la seva veritat” (3)

Rebuig del món com a realitat que sorprenentment coincideix amb altres visions que provenen de la poètica i la metafísica: l’advaita vedanta (el no-dualisme hindú) o la mística sufí en l’islam, entre d’altres: “L’u és la realitat; la multiplicitat no és res més que noms i formes.”(3) En identificar-nos amb aquests noms i formes, ens allunyem de la nostra veritable naturalesa. Des d’aquesta perspectiva, l’anomenada realitat no se sosté si no és per una mena d’autosuggestió, que emana de l’espès entramat de desitjos i temors, falses identificacions, accions i reaccions, en una experiència no llunyana del somni.

Destacats:

Dubai in me, Videocracy de Erik Gandini, Life 2.0 de Jason Spingarn-Koff, Paradise Later de Ascan Breuer, Il corpo delle donne, La guerra apenas ha empezado, The Hashish Army de Guardian Films, Self Fiction de Christian Barani, Atlantropa de Samuel Stevens, Science and Non-Duality, Soufis d'Afghanistan de Arnaud Desjardins, Lost Satsanga Nisarghadatta, Maya de Papaji, Tantra Tibeta

Videotalks amb: Hakim Bey, John Zerzan, Santiago López-Petit, Pablo Beneito,..

Informació pràctica:

CCCB del 22 al 27 de febrer

Entrada Lliure.

www.desorg.org

Inauguració: 22 de febrer les 20.30h

Projecció intro des-realitat (90')

De les 19h a les 23.30h, del 23 al 27 de febrer de 2011

Projeccions simultànies Hall i Auditori. VOSE, VOSC.

Consulta dels Arxius: de les 17h a les 23h, del 23 al 27 de febrer de 2011, Hall.
Consulta dels fons dels Arxius OVNI, uns 2000 documents audiovisuals, off-line i on-line.