/ Primera intuïció_1 /
Un projecte de recerca sobre el xoc amb imatges mítiques en la metròpoli cibernètica, presentat a desorg.org per l'Observatori de Vídeo No Identificat, a partir de gener de 2021. Un agraïment especial per a l'Orit Kruglanski i la Núria Ctrl-i, sense les quals aquest Tarot no hauria vist la llum.
Muta d'exploració: Simona Malatesta, Vicente Barbarroja, Lili Marsans
La primera part consisteix en posar-nos a jugar i posar-nos en joc amb aquest Tarot tan especial del Tarot del present per venir de Barcelona. Aquestes cartes van néixer col·lectivament entorn dels anys 2004 i 2007 a Miles de viviendas, en el si d'un intens procés de vida, lluita i experimentació. Són un petit mall d'arcans majors que han estat sotmesos a una completa reelaboració. La idea va sorgir en unes trobades organitzades en Conservas, on es va convocar a gairebé un centenar de militants varis, activistes i grups d'art, per a realitzar una cartografia dels conflictes que travessaven Barcelona en 2004. El mapa que va resultar, al costat de les més boges accions i eines de difusió —com el fotomatón tantes vegades reprès—, es va usar per a sabotejar de mil maneres l'últim esdeveniment global amb què l'Ajuntament adornava una darrera gran operació especulativa sobre els barris de la ciutat: el Fòrum de les Cultures 2004, que va acabar a l'estiu assaltat des de la mar per una muta d'extravagants pasteres.
El Tarot del present per venir, va sorgir en aquestes trobades com una il·luminació. En l'esquerda del temps que habitàvem, un espai–temps on la incertesa ocupava ja el centre, no necessitàvem solament una cartografia espacial de la metròpoli. Necessitàvem també una cartografia temporal, on algunes figures clau de l'època, figures de la trobada i l'experiència, poguessin orientar-nos: el treball com un gat que porta la creu, el hacker d'unes noces per papers, la solitud sempre, però també, l'amiga que et condueix al cor del motí van ser algunes de les figures que trobàrem i que, certament, han resistit a l'última dècada i mitja.
Aquesta cartografia bifurcava del mapa espacial, molt més accelerat i activista, i que depenia paradoxalment de l'esdeveniment que va contribuir a sabotejar. El Tarot del present per venir de Barcelona, amb les seves mil baralles impreses i per empaquetar, ha portat des de llavors una existència subterrània i proliferant, tornant a aparèixer aquí i allà, en cases d'amics, accions al carrer, espais experimentals o trobades festives, amb una potència sorprenentment intacta.
«En realitat, estem sempre ja en el cor d'un sentit no exterioritzable: el sentit de la línia que traça l'artista, de la música que diu, però no significa, del pensament que medita, però no projecta, de l'acció que no té com a objectiu el fruit.»
L'experiència de la trobada amb les cartes d'aquest Tarot tan especial s'assembla a aquesta fogonada del sentit no exterioritzable. La seva riquesa està emparentada amb la línia que traça l'artista o amb l'acció que no té com a objectiu el fruit, només que la línia del que diuen les cartes recorre el temps obert en el qual tota vida es desplega. Una vida pregunta, una situació s'obre, s'inicia una conversa, que recorre a imatges mítiques. El traç de la veu que llegeix les cartes, es deté a penes en la presència explosiva d'alguns arcans en el cor de la situació per la qual es pregunta. Aquesta situació, d'on ve i cap a on s'està endinsant? En el seu interior, com ens veiem i com som vists? Què esperem o temem? Una línia que tracen les veus i els gestos, els arcans i les mirades, reelabora en aquest mateix moment la història que s'està explicant a si mateix, aquell, o aquella, o aquells, que pregunten.
Aquest moment a penes perceptible, de transfiguració, que brilla no obstant això un instant, acompanyant una disposició momentània de les cartes, és la matèria primera o la cinquena essència que estem buscant, alhora provocar i documentar. S'obre un procés com de doble hèlix. D'una banda, alguna trobada festiva amb el Tarot, com una experiència que val per si mateixa, com a joc i posada en joc que no és exterioritzable. D'altra banda, trastejar amb la documentació sonora i visual d'aquestes trobades, arrencant-la d'una concreta vida viscuda, a qualsevol identitat. Deixant que els records revelin la dimensió impersonal i infrasubjectiva de tantes de les històries que ens contem. Que el que ens passa, la nostra incertesa, els nostres bloquejos, el nostre continu creuar-nos amb mitologies quotidianes, li passa a qualsevol, pot ressonar en el cor de qualsevol, sempre que la destil·lació es faci sota l'auspici d'Eros, tendint sempre cap a la bellesa, que desdoblega en la seva aparició una veritat del món, una obertura ètica i una tonalitat sentimental que ens arrossega.