Disparar a un elefante cámara en mano

Presentació

Alberto Arce. 2009. Espanya. vo Castellà. 80’

v Castellà
[640x480]

Alberto Arce filma documentals: Nablus, la ciudad fantasma (2004), Internacionales en Palestina (2005), El ghetto de Qalquilia (2005), Mesalla, pacifistas en Irak (2007) i Gaza: Borrados del mapa (2009).

“...després, com no, hi va haver interminables converses sobre la mort de l’elefant. L’amo estava furiós, però no era més que un indi i no va poder fer-hi res. A més a més, segons la llei jo havia actuat correctament, ja que un elefant boig , com un gos boig, s’ha de matar si el seu amo no aconsegueix dominar-lo.” George Orwell va començar relatant com s’acabava amb un elefant a l’Àsia. Va acabar intercanviant màuser i ploma fèrtil en convivència. Passejant per Barcelona.

Palestins amb trompa, elefantíacs en la seva deformitat, tots ells terroristes, les vides dels quals no valen més que l’estadística, coreografiada en funció de la quantitat i el ritme del seu extermini, sense embrutar pàgines d’estil. Dècades després, Àsia torna a Barcelona. Honrats ciutadans d’occident a l’espera de millors temps per abandonar la ploma i la càmera, buscant recuperar el màuser que va fer servir qui sabia el que significava disparar contra un elefant. En l’entremig, entre cacera i cacera, cada cop mes estèrils totes, munició. Imatges urgents, insomnes, brutes i tremoloses. 21 dies comptant cossos. Que ho sàpiga tothom, cossos que han mort, un cop més, sense altre motiu que la reafirmació del poder i la dominació colonial.